TEMA 8:
PENSAMENT CONTEMPORANI.
Pensament científics.
Corrents filosòfics.
Paradigmes científics:
Racional – positivista, orientat als resultats:
Es basa en la creença de l’aplicabilitat dels mètodes d’investigació científica de les ciències naturals als entorns socials i educatius. Té el seu basament filosòfic en el positivisme del segle XIX, XVII i XVIII. Barrio (1984) recorda els principals trets característics del positivisme, que foren:
a) Rebuig a la metafísica: la descripció científica es limita al que s’ofereix mitjançant el coneixement sensible, la realitat que ens donen els sentits, una determinació absoluta de l’experiència. Per això, tot el que transcendeixi l’àmbit empíric és rebutjat i, per tant, la metafísica és un contrasentit que no pot ser abordat.
b) La ciència és un saber descriptiu que s’ha de limitar a descriure els fenòmens de la naturalesa i les relacions existents entre ells. Aquestes relacions es formulen mitjançant les lleis científiques.
El paradigma tecnològic aplica els criteris positivistes al tractament de les ciències socials: el mètode hipotètic-deductiu i les explicacions causals formulades com a lleis científiques.
Per altra banda, les explicacions positivistes justifiquen el per què succeeix un determinat fet o per què perdura una situació. D’aquesta manera, explicar, en el paradigma positivista, equival a estar cobert per una llei científica i, per tant, explicació i predicció es fan simètrics: explicació. Predicció i control esdevenen les paraules claus d’aquesta racionalitat científica.
La majoria d’explicacions deductives es basen en l’estricta Llei de la Casualitat.
Educativament, l’aplicació del paradigma positivista es sintetitza en el tractament d’un conjunt de mitjans destinats a una finalitat definida. Per a l’assoliment d’aquesta finalitat existeixen diferents opcions i la investigació educativa ha de valorar-ne l’eficàcia i la utilitat.
Sota el meu punt de vista, crec que aquest model es referix a l’observació i l’aplicació a partir dels mètodes d’investigació. Tot això, s’aplica mitjançant una llei científica. La ciència es limita a descriure els fenòmens naturals i les relacions entre ells. La realitat és objectiva i s’ha d’observar des de la distància.
Hermenèutic interpretatiu, de la realitat subjectiva:
Parteix de la creença que les interpretacions subjectives dels participants són constituents de la ciència. Té el seu basament metodològic en l’hermenèutica que, en un principi, no era més que una tècnica general d’interpretació dels significats dels textos desenvolupada pels teòlegs del segle XVII per a l’enteniment correcte de la lectura de la Bíblia. Tejedor Campomanes (1993), basant-se en Gadamer, sintetitza l’hermenèutica en els següents punts:
a) Lluitar contra els prejudicis engendrats per les tradicions comunament acceptades.
b) Interpretar correctament la “distància històrica” dels textos, o sigui, la relació existent entre el moment en què s’escriuen i el significat que poden prendre quan es llegeixen posteriorment.
c) Entendre la comprensió com una experiència dialèctica i, com a diàleg, necessita de fonaments lingüístics.
La màxima dificultat de l’hermenèutica és el fet que n’hi ha vàries comprensions o interpretacions sobre símbols lingüístics, és impossible una comprensió universal. L’hermenèutica és, en primer lloc, un exercici de sospita i, en segon lloc, una restauració del sentit.
Sota el punt de vista, crec que aquest altre model parteix d’una base no que hi ha suficient amb una realitat objectiva, necessita interpretacions subjectives. Les persones que formen part de la realitat, han de ser conscients i analitzar tot per un mateix. L’observador ha d’interpretar les accions de les persones.
Sociocrític, orientat al canvi social:
La racionalitat sociocrítica entén que les activitats educatives estan històricament localitzades: contextualitzades sobre un passat i projectant-se al futur. L’educació presenta un desenvolupament individual i social dels futurs ciutadans. Els actes educatius són “problemàtics” en el sentit que l’aplicació pràctica s’ha de sotmetre a reconsideració per informar de judicis futurs. Així, el mestre ha d’acceptar l’examen sistemàtic de la seva tasca: planeja amb deteniment, actua deliberadament, observa les conseqüències de l’acció i reflexiona críticament sobre les limitacions de la situació. Metodologies de recerca educativa basades en l’anomenada investigació- acció, on l’investigador no es deslliura de la seva implicació pràctica, allunyant-se dels tractaments asèptics i pretesament neutres de la recerca experimental.
Sota el meu punt de vista, crec que aquest model va sorgir d’un anàlisi social crític per treure conclusions per canviar la societat. Les teories són creences dels individus per explicar el món on viuen.
Emergent o experiencial transconscient, com a projecte existencial:
És la nova concepció de l'objectivitat científica basada en una renovada teoria de la racionalitat, i que posa de relleu el caràcter complementari, interdisciplinari i no contradictori de les ciències experimentals, que creen i manipulen els seus objectes, i les ciències humanes, que tenen com problema la descripció del sentit que descobreixen en les realitats. L'objectiu serà aconseguir un tot integrat, coherent i lògic, que ens ofereixi una elevada "satisfacció intel·lectual", que és el criteri i meta última de tota "validació". La tendència a l'ordre en els sistemes oberts supera el caràcter simplista de l'explicació causal lineal i unidireccional i la llei de l'entropia, que posa davant del fet quotidià de l'emergència de la novetat i de l'imprevist, com a fonts de nova coherència.
Sota el meu punt de vista, crec que aquest model explica que cadascú té la seva experiència de cadascú durant tota la vida i això comporta la consciencia del dia a dia. És una visió harmònica de la vida, interpretar la realitat amb complexitat.
Corrents filosòfics:
De la modernitat a la postmodernitat:
La modernitat és un concepte filosòfic i sociològic, que pot definir-se com el projecte d'imposar la raó com a norma transcendental a la societat. Des d'aquest punt de vista és similar al concepte kantià d'Il·lustració (la majoria d'edat de l'individu, que exerceix la seva raó de forma autònoma), i abans que aquest a l'antropocentrisme humanista del Renaixement. Va ser molt significatiu, per entendre la diferent concepció del nou entre l'Edat Mitjana i la Moderna, el Debat dels antics i els moderns. La modernitat és una manera de reproducció de la societat basada en la dimensió política i institucional dels seus mecanismes de regulació per oposició a la tradició, en la qual la manera de reproducció del conjunt i el sentit de les accions que es compleixen és regulat per dimensions culturals i simbòliques particulars. La modernitat és un canvi ontològic de la manera de regulació de la reproducció social basat en una transformació del sentit temporal de la legitimitat. En la modernitat l'avenir reemplaça al passat i racionalitza el judici de l'acció associada als homes. La modernitat és la possibilitat política reflexiva de canviar les regles del joc de la vida social. La modernitat és també el conjunt de les condicions històriques materials que permeten pensar l'emancipació conjunta de les tradicions, les doctrines o les ideologies heretades, i no problematizadas per una cultura tradicional. En termes socials i històrics, no s'arriba a la modernitat amb la finalitat de l'Edat Moderna al segle XV, sinó després de la transformació de la societat preindustrial, rural, tradicional, en la societat industrial i urbana moderna; que es produeix amb la Revolució industrial i el triomf del capitalisme. La superació de la societat industrial per la societat postindustrial s'ha donat a cridar postmodernidad. També s'ha introduït el terme transmodernidad per al món caracteritzat per la globalització.
La Postmodernitat designa generalment un ampli nombre de moviments artístics, culturals, literaris i filosòfics del segle XX, definits en divers grau i manera per la seva oposició o superació del modern. Els diferents corrents del moviment postmodern van aparèixer durant la segona meitat del segle XX. Encara que s'aplica a corrents molt diversos, totes elles comparteixen la idea que el projecte modernista va fracassar en el seu intent de renovació radical de les formes tradicionals de l'art i la cultura, elpensament i la vida social. Un dels majors problemes a l'hora de tractar aquest tema resulta justament a arribar a un concepte o definició precisa del que és la postmodernitat. Ladificultat en aquesta tasca resulta de diversos factors, entre els quals els principals inconvenients són l'actualitat, i per tant l'escassetat i imprecisió de les dades a analitzar. Com també la falta d'un marc teòric vàlid per poder analitzar extensivament tots els fets que es van donant al llarg d'aquest complex procés que es diu postmodernisme. Però el principal obstacle prové justament del mateix procés que es vol definir, perquè és això precisament el que falta en aquesta era: un sistema, una totalitat, un ordre, una unitat, en definitiva coherència.
Neoliberalisme, utilitarisme:
La Neoliberalisme es refereix a la filosofia política – econòmica que propugna la mínima intervenció d'organismes estatals sobre l'economia i la política. Així el paper de l'estat es redueix a garantir les llibertats individuals. Es focalitza en els mètodes de lliure mercat, en la disminució de les restriccions a les operacions de les empreses, i en l'establiment dels drets de propietat.
La Utilitarisme és un marc teòric per a la moralitat, basat en la maximització de la utilitat per a la societat o la humanitat. La moralitat de qualsevol acció o llei ve donada per la seva utilitat per a la societat.
Ecologia, sostenibilitat:
La Ecologia en un principi, Häckel entenia per ecologia la ciència que estudia les relacions dels éssers vius amb el seu medi ambient, però més tard va ampliar aquesta definició a l'estudi de les característiques del medi, que també inclou el transport de matèria i energia i la seva transformació en les comunitats biològiques (reutilitzar, reduir i reciclar).
L'ecologia no és sinònim de medi ambient o d'ecologisme, i també es diferencia de les ciències ambientals. L'ecologia també està estretament relacionada amb disciplines com la fisiologia, l'evolució, la genètica i l'etologia.
La Sostenibilitat és un concepte econòmic, social i ecològic complex entorn de les relacions entre les societats i el medi ambient. Pretén ser una manera d'organitzar l'activitat humana de manera que la societat i els seus membres siguin capaços de satisfer les seves necessitats i expressar el seu potencial màxim en el present al mateix temps que es manté la biodiversitat i els ecosistemes naturals, i planejar i actuar per poder mantenir aquests ideals indefinidament. La sostenibilitat afecta a tots els nivells organitzatius, des del barri fins al planeta sencer. És sovint una qüestió controvertida.
Comunitarisme, feminisme:
La Comunitarisme centra el seu interès en les comunitats i societats i no en l'individu. És prioritari i essencial per analitzar la major part dels problemes ètics del nostre temps: sistema sanitari, avortament, multiculturalisme, llibertat d'expressió, etc.
El Feminisme és el conjunt d'idees i accions que, al llarg del temps, buscar afavorir interessos de les dones en situació de submissió dels homes per modificar posicions de desigualtats i de violència. El feminisme d'arrel il·lustrada reclama gaudir dels mateixos drets i deures que gaudeix l'home.
Persona i societat:
Cosmovisió, sentit de la vida:
La cosmovisió és el conjunt d'opinions i creences que conformen la imatge o concepte general del món que té una persona, època o cultura, a partir de la qual interpreta la seva naturalesa i tot allò que existeix. Una cosmovisió defineix nocions comunes, que s'apliquen a tots els camps de la vida, des de la política, l'economia o la ciència fins a la religió, la moral o la filosofia. Serveix per caracteritzar una comunitat en oposició a d'altres. Els estudiosos de la sociolingüística afirmen que la cosmovisió es plasma en la llengua materna de cada individu, de manera que idioma i construcció del món s'influencien mútuament.
El sentit de la vida és l'explicació que intenten donar la filosofia o la religió al perquè de l'existència, responent a interrogants com la finalitat de l'ésser humà, el valor de la vida o la seva direcció. Constitueix la pregunta bàsica d'aquestes dues disciplines i s'aplica usualment només a la vida de l'home, ja que és l'única espècie que sembla tenir consciència i un autoconcepte prou desenvolupat com per voler trobar un sentit a la pròpia presència al món, lligat a una teleologia. Les respostes han estat molt variades històricament i han aparegut a l'art, els mites, els cultes religiosos i el pensament racional i comprenen des de l'absència de sentit fins a la recerca de la felicitat, passant per la transcendència o altres intents de trobar un significat a la vida.
Angoixa, autoajuda, superstició:
L’angoixa és un estat afectiu de caràcter penós que es caracteritza per aparèixer com a reacció davant d'un perill desconegut o d'impressió. Sol estar acompanyat per intens malestar psicològic i per petites alteracions al organisme, com elevació del ritme cardíac, tremolors, suor excessiva, sensació d'opressió al pit o de falta d'aire. Amb el sentit i utilització vulgar, es fa equivalent a ansietat extrema o por.
L’autoajuda és un terme que es pot referir a un individu o a un grup que cerca millorar des del punt de vista econòmic, espiritual, emocional o intel·lectual. L'autoajuda és un dels principis bàsics del cooperativisme.
La superstició és un terme usat per referir-se a un conjunt de creences no fonamentades i irracionals que poden estar basades en la fe, o relacionades amb el pensament màgic, per mitjà del qual el practicant creu que el futur, o la vinguda de certs esdeveniments, poden ser influïts per alguna de les seves creences.
Religisitat, laïcitat, secularitat:
Religiositat: és el conjunt de creences i pràctiques comunes d'un grup de persones, sovint relacionades amb llur concepció del món i codificada en l'oració, el ritual i les lleis morals. Cadascú segueix el seu procés.
Laïcitat, secularitat: és una posició d'autoafirmació basada en què les societats i els estats s'han de mantenir independents de la religió, la qual s'ha de desenvolupar, si cal, en l'àmbit privat i personal. Així doncs,interpreta i ordena la vida d'acord amb els principis de la raó, sense recórrer a la fe en Déu, i que prona la separació entre el poder de l'estat i el de l'església És una confrontació de la religiositat. Una escola laica hauria de respectar i tenir en compte totes ni cada una de les religions, perquè no va, ni a favor ni en contra de cap religió en concret.
Consum, consumisme:
Consum: és el fet de consumir béns i serveis amb l'objectiu de satisfer les necessitats o els desitjos dels consumidors, o per ser utilitzat en la produccióper les empreses.
Consumisme: és un terme que s'utilitza per descriure els efectes d'igualar la felicitat personal a la compra de béns i serveis o al consum en general. El cas és exemplificat per la frase com més consumeixo, més feliç sóc. També es refereix al consum desmesurat de béns i serveis en la societat contemporània que impacta en els recursos naturals i l'equilibri ecològic de manera seriosa.
La llibertat? La meva vida?
La vida que passa per nosaltres,
que ens ha estat donada,
que podem donar-la
que no podem canviar per una altra
que no ens la podem quedar en conserva
la meva llibertat com a decisió i voluntat
és potser el més real
petites decisions que poden girar (angle) la direcció
de la societat, de la cultura, del nostre món
La meva llibertat! La vida!
No hay comentarios:
Publicar un comentario