lunes, 17 de enero de 2011

ACTIVITAT DEL TEMA 9

Tema 9: Lectura. Notes i comentari d’algun punt per llegir al seminari. La qualitat de l’educació. Preocupació i retòrica, per Martí Teixidó.

Comentari sobre: funció corporativa dels pares amb l’escola.

Antigament, les famílies no estaven involucrades amb l’escola, és a dir, amb les activitats que realitzaven els infants, el seu seguiment, el seu rendiment acadèmic, si tenien problemes a l’hora d’adquirir aprenentatges, etc. Desenvolupaven com un paper secundari perquè no se’ls tenia en compte en l’educació dels infants. Això comportava un problema respecte els infants, ja que l’ensenyament proporcionat a l’escola no era continuat a casa i les famílies no eren assabentades del seu procés educatiu. Tampoc eren conscients de les relacions socials amb el seu grup d’iguals i amb el professor.
Això va donar lloc a que les famílies lluitessin per tenir informació sobre el desenvolupament educatiu, social, intel·lectual, etc. i la participació amb el centre escolar dels seus fills. És un aspecte molt important perquè la família és el primer agent en el qual es basa l’educació dels infants. Els pares volien mantenir un contacte directe amb els professors per intercanviar tota aquella informació important en el procés educatiu.
Amb el pas del temps van aconseguir participar amb l’escola, mitjançant reunions grupals, entrevistes individuals, en les que es portaven a terme tot un seguit d’intercanvi d’informacions sobre els infants com la manera de com funciona el centre.
Posteriorment es va crear una Associació de Mares i Pares d’Alumnes (AMPA), en la qual l’objectiu primordial era mantenir contacte entre les famílies i l’escola contínuament. En aquesta associació, els pares s’encarregaven de portar a terme activitats educatives pels nens, com per exemple, extraescolars, sortides, colònies, esplais d’estiu, etc. en la que els pares participaven activament en aquestes activitats gaudint-les amb els infants.
Com a conclusió, observem que abans les famílies no estaven al corrent del procés educatiu dels seus fills, com també que no desenvolupaven cap paper integra dins de l’escola. La distància entre pares i mestres era molt elevada, ja que no intercanviaven cap tipus d’informació entre ells. Aquest fet ha evolucionat molt i ha produït un gran pas en la interacció entre la família i l’equip docent, deixant que les famílies puguin participar i opinar sobre les activitats realitzades a l’escola, inclús poder organitzar-les mitjançant l’AMPA.


Activitat grupal:
Ana Cabello,
Anna Esteban.

1 comentario:

  1. INTEGRATS

    T7 Act Egan Lectura bàsica +

    T8++ Els paradigmes no són dels mestres. El sòciocrític no vol explicar ni interpretar sols, vol canviar la realitat. Emergent: si no assumeix els anteriors pot ser un simple sentiment i no és paradigma científic. Bé extensament documentat. procura entendre la idea bàsica, fes-la teva.
    Act 8 Mètodes d'investigació... positius, que mostren evidències innegables. Són constituents de la realitat (que estudia la ciència). P.Emergent acceptant las evidències científiques però sense reduccionismes, acceptant la complexitat i la immensitat de móns posibles que no coneixem encara.
    Condició postmoderna de J.F. Lyotard 1979, marca la referència. (La imatgge no aporta res). La música sí, postmoderna de consum infantil (incomptible amb la ciència que aporta raó, limitada, però raó). Mala poesia, hortera i lletra que no lliga bé amb la música.
    El BBVA no és postmodern, és inteerssat en el seu progrés particular. Ben trobada. Color esperanza NO. No busca el progrés en el sentit modern, busca el progrès o interès personal.

    T9++ Bàsic correcte. Act. Antigament: instrucció, ensenyament uniforme i estable. No calia contacte especial amb la família que socialitzava i educava. Visió desviada de la qüestió, no adequada.

    T10- Si no expliques ni els quadres. Què has elaborat?
    MTPp 19.01.2011

    ResponderEliminar