TEMA 12: EDUCACIÓ COMUNICACTIVA.

TEMA 12:

EDUCACIÓ COMUNICACTIVA.

Pedagogia com a sistema:

Renovació pedagògica, ajustar l’acció als alumnes. Ordenació educativa, regulació administrativa. Innovacions educatives, canvis necessaris.

El model explicatiu de l’aprenentatge com a mediació cultural.

En aquesta imatge poder veure el procés del professor i l’alumne. L’entorn escolar i cultural comporta la comunicació de masses, mitjans i continguts que actuen per igual sobre el professor i l’alumne. Trobem que mitjançant l’aptitud de l’alumne es planifica el professor, també es reflexa l’interès de l’alumne i l’aprenentatge adquirit, tot això comporta l’entorn cultural personal què és la utilització del lleure i la cultura.

Els dos motors del sistema: persones

El mestre és la unitat psicofísica social – cultural que es reflexa en un adult equilibrat que té capacitats de raó i pensament, emoció i sentiments.

L’Alumne és la unitat psicofísica social – cultural que es reflexa en un menor en el procés de construcció que es troba en la situació de estabilitat i desestabilitat.

L’educació emocional és la capacitat de controlar i reconèixer els sentiments i emocions propis i dels altres, de discriminar entre elles i fer servir aquesta informació per guiar el nostre pensament i les nostres accions. Treballa la forma d’interactuar amb el món. Té en compte els sentiments i engloba habilitats com el control dels impulsos, l’autoconsciència, la motivació, etc. que són indispensables per a una adaptació social bona i creativa. Les habilitats per adquirir una bona educació emocional és la voluntat d’aprendre.

La pràctica reflexiva és un terme emprat en pedagogia. Fa referència a un procés continuar de consideració crítica d’incidents en les pròpies experiències des d’una perspectiva personal. En l’àmbit educatiu fa referència al procés que segueix l’educador/a en estudiar els seus mètodes d’ensenyament i determinar quin és el més adient per als seus estudiants.

Educació ComunicActiva:

L’escola de la societat de masses telecomunicada, és l’escola activa de 1889 (Abbotshome School, UK), de 1913 (els 30 punts de l’Escola Nova de Ferrière) reflexionada i ajustada a una societat de comunicació de masses.

Freinet va fer l’Escola Moderna de les Tècniques (1921 – 1966), feia servir tots els mitjans (maquinari) del seu temps, dissenyant el Programari Pedagògic.

Avui dia es reflexa: les Tècniques d’Informació i Comunicació, és a dir, els sistemes i aparells; els Continguts de Comunicació de Masses, és a dir, la transmissió i la inculcació; la moda, la novetat, les noves tendències, el consum, el consumisme.

Educació i mitjans de comunicació de masses:

En aquesta imatge es veu el procés mistificador de la comunicació de masses. Consta d’una percepció denotativa, la qual comporta a una sensació connotativa i per finalitzar impulsa l’expressió estereotipada.

En aquesta altre es veu el procés educador de la comunicació de masses. Consta d’una percepció denotativa, la qual comporta a una sensació connotativa i aquesta si es porta a la pràctica amb una raó crítica o una experiència compartida, pots impulsar l’expressió creativa.

Coresponsabilitat educativa:

La coresponsabilitat engloba els agents responsabilitzadors de l’educació dels alumnes. Els més importants i principals són la família i l’escola, després trobem d’una altres però no són primaris. Tot i això, avui dia trobem que els mitjans de comunicació és un altre agent important.

Agents d’educació, comunicació i cultura:

En aquest quadre podem veure quins són els agents socialitzadors des dels més importants als menys importants. Es reflexa els agents, les tasques que han de complir i l’observació que han de portar a terme. Com per exemple, la institució familiar, ha de realitzar la tasca d’interacció i exercitació i han d’observar la seguretat afectiva dels infants. Un altre exemple, la institució escolar, ha de realitzar la tasca d’estructuració i aprenentatge i la personalització i interiorització de cada alumne i ha d’observar l’interès, l’autonomia i el desenvolupament personal de cada alumne.

Carta de compromís educatiu:

La Llei d’Educació de Catalunya de 2009 estableix la carta de compromís educatius, aquesta implica a les famílies en l’educació dels seus fills.

És un document elaborat pel Departament d’Educació, l’objectiu és incentivar la implicació de les famílies en l’educació dels seus fills i aconseguir determinats compromisos per part dels centres a favor d’un entorn de convivència i respecte que faciliti les activitats educatives. S’ha d’elaborar amb la participació del professorat i les famílies i s’haurà d’aprovar al consell escolar.

Els mitjans de comunicació els hi falta realitzar un pacte social per als infants. Tots els ciutadans han de ser capaços i compromesos en l’educació dels infants. La ciutat ha de ser educadora.

El treball en xarxa:

Comporta:

Neix la Xarxa d’Escoles per a la Sostenibilitat de Catalunya (XESC). Aquesta la formen 860 escoles de Catalunya de la Xarxa d’Escoles Verdes de la Generalitat i de les Xarxes locals d’Educació per a la sostenibilitat dels ajuntaments de cada municipi.

La XESC està formada per les xarxes locals que promouen programes d’educació per a la sostenibilitat adreçats als centres educatius de Catalunya i la Xarxa d’Escoles Verdes de la Generalitat.

D’altre manera també trobem la Xarxa d’Escoles Òmnium, Xarxa d’Escoles Unesco i Xarxa d’Escoles Europees.

Pedagogia com a sistema:

Educació ComunicActiva.

Renovació pedagògica, moviment sense director. Ordenació educativa, regulació administrativa. Innovacions educatives, canvis necessaris.