TEMA 15: PLANS EDUCATIUS.

TEMA 15:

PLANS EDUCATIUS.

Actuacions i plans educatius, administració local i serveis educatius, plans de formació i actuació docent.

Política d’Educació:

Administració Educativa – Catalunya.

Plans educatius:

PMQCE: Projecte per la Millora de la Qualitat dels Centres Educatius: El PMQCE es concreta en dues línies d'actuació, una de caràcter general, a la qual s'hi poden acollir tots els centres educatius públics, i una d'específica adreçada als centres que imparteixen dues o més famílies de formació professional o són centres específics de formació professional, i que s'anomena Projecte de Qualitat i Millora Contínua (PQiMC).

Serveis Educatius i CESIRE: El CESIRE-CDEC és un centre específic de suport a la recerca i la innovació que posa a disposició del professorat tots aquells recursos i accions formatives que promouen la innovació i la millora de l’ensenyament i aprenentatge de les ciències a l’aula.

Centres de Recursos Pedagògics: Els CRP són equips que donen suport a l'activitat pedagògica dels centres i a la tasca docent de mestres i professorat, especialment, en temes de formació permanent, de recursos pedagògics i de dinamització de projectes de centre i de la zona. Els CRP formen part dels serveis educatius de zona (SEZ) conjuntament i els equips de suport i assessorament en llengua, interculturalitat i cohesió social (ELIC) i els equips d’assessorament psicopedagògic (EAP).

Camps d’Aprenentatge: Els camps d'aprenentatge (CdA) són una xarxa de serveis situats en contextos singulars que donen suport al professorat per tal que l’alumnat assoleixi objectius d’aprenentatge relacionats amb l’estudi del medi a partir de projectes que es desenvolupen en estades al camp d’aprenentatge, en activitats a l’entorn o en el centre mateix.

Les Zones Educatives.

Administració Local i Educació:

Competències en:

·         Edificis i personal subaltern a les escoles.

·         Provisió de solars per a edficacions escolars.

·         Serveis de menjador i transport intern (opcional).

·         Gestió d'ajuts socials i beques.

·         Educació infantil 0-3 anys - si ho volen.

·         Ensenyaments de música, artístics.

·         Convenis de cursos ocupacionals a ESO.

·         PQPI Programa Qualificació Professional Inicial.

Diputació de Barcelona

L’Àrea d’Educació de la Diputació de Barcelona treballa al costat dels ajuntaments i els dóna suport tècnic i econòmic per a la planificació i el desenvolupament de les seves polítiques educatives.

Tenen suport directe amb:

·         Activitats de dinamització educativa (teatre, música, itineraris).

Formació permanent:

Trobem diferents cursos de formació per als docents:

• Curs de formació en prevenció i afrontament de l’estrès.
• Curs de formació en prevenció de les patologies musculoesquelètiques del professorat d’educació infantil.
• Emocions i desenvolupament personal del professorat.
• Curs de formació en benestar i salut docent.
• Curs de formació en prevenció de les patologies musculoesquelètiques del professorat.
• Curs de formació en prevenció dels trastorns de la veu.
• Curs de formació en gestió del temps i millora organitzativa.

Guió per a la recapitulació final:

15 temes de teoria i pràctiques contemporànies de l’educació:

• Escola i sistema pedagògic 1 – 7.
• Societat actual: ciència i filosofia 8.
• Temes actuals 9 – 11.
• Pedagogia com a sistema 12 – 13.
• Societat actual: digital i massiva 14.
• Administració plans i recursos 15.

Que no s’acabi de pensar sobre l’educació i actuar amb fonament científic, disseny pedagògic i compromís personal.

TEMA 14: ESCOLA I SOCIETAT DIGITAL.

TEMA 14:

ESCOLA I SOCIETAT DIGITAL, EXPERIÈNCIES PEDAGÒGIQUES, RECURSOS TIC – TAC.

Escola i comunicació de masses, mediació educadora, cultura personalitzada.

Trobem diferents pàgines web amb recursos tecnològics de comunicació per a una educació millor.

¿Milloren els aprenentatges amb les TIC?

Document de síntesi del foro DIM:

Els objectius que presenta són:

• Pretén anar més enllà de les conegudes llistes d’avantatges que pot comportar el bon us de les TIC.
• Pretén fer una aproximació al impacte del us de les TIC en els aprenentatges que han de realitzar els alumnes.

Algunes de les reflexions, que personalment són més importants, que han anat fent han sigut les següents:

• Aprenen a millorar les competències i a desenvolupar les capacitats cognitives, afectives, motrius i de relació interpersonal.
• L’ús continu de les TIC facilita l’accés a la informació. Al realitzar diferents projectes es pot estimular el desenvolupament de les competències bàsiques i es genera un aprenentatge significatiu.
• Les TIC faciliten l’adquisició d’algunes competències bàsiques relacionades amb la forma de buscar informació, tenir autonomia a l’hora de treballar, etc.
• Les TIC millores molts aspectes educatius com la motivació, autonimia, esforç i ampliació de contingut.
• L’alumne amb NEE pot millorar molt amb les TIC, el més important d’aquesta aula és oferir diversitat de metodologies per aprendre a la gran diversitat d’alumnes.

Educació i TIC, Pere Marquès:

I ara... cap a on anem?

Escola del segle XXI:

La metodologia buscar, entendre, aplicar en el context, amb les TIC centrada en els alumnes, reflexiu, crític, autònom, col·laboratiu, participatiu, crea avaluació continua. Tota això engloba el que l’alumne aprèn.

Com a objectius i continguts trobem les competències bàsiques de les TIC i d’altres.

La comunitat educativa és el pla de compromís de la direcció, del claustre de famílies i l’entorn.

L’organització són els horaris, espais, agrupament flexible, entorn i el coordinador TIC.

EL professor ha d’orientar, motiva, controla als alumnes. Fa una formació continuada en xarxes de treball en equip.

Els recursos que obtenen són el ciberespai (és a dir, l’aula d’informatica) i el llibre digital.

L’alumne es divers i ha d’utilitzar molt les TIC.

Les infraestructures que trobem són la pissarra digital, web 2.0, aules 1x1, intranet i TIC a casa.

Cinema:

Un món de ficció que remet a la vida. El cinema és l’art de realitzar films cinematogràfics. El seu procediment consisteix en la il·lusió de moviment produïda per la projecció d’imatges fixes enregistrades en continuïtat sobre una pel·lícula a una freqüència habitual de 24 fotogrames per segon.

Ràdio 20 anys sintonitzant:

Aquí trobem una pàgina que te registrades cançons i actuacions d’alumnes d’una escola. Cada any fan el mateix des de ja fa 20 anys.

Educació i mitjans de comunicació de masses:

En aquesta imatge es veu el procés mistificador de la comunicació de masses. Consta d’una percepció denotativa, la qual comporta a una sensació connotativa i per finalitzar impulsa l’expressió estereotipada.

En aquesta altre es veu el procés educador de la comunicació de masses. Consta d’una percepció denotativa, la qual comporta a una sensació connotativa i aquesta si es porta a la pràctica amb una raó crítica o una experiència compartida, pots impulsar l’expressió creativa.

Célestin Freinet et Élise:

Célestin Freinet va introduir tècniques i propostes pedagògiques observant els mitjans i usos culturals: text lliure, llibre de la vida, impremta escolar, fotografia i cinema, ràdio i electròfon, maquines d’instrucció, pla de treball setmanal, correspondència escolar, els mètodes naturals, biblioteca de treball, fitxers de treball individual.

Es va anticipar en les formes organitzatives de treball diversificat a l’aula que trencaven amb l’escolàstica i la uniformitat industrial. És el model que encara estem cercant per incorporar internet i ja el tenim.

C. Freinet, es considera el millor pedagog del segle XX.

L’aportació pedagògica de Freinet:

Célestin fa pedagogia pràctica, incorpora les tècniques i aparells moderns. Estudia la teoria (psicologia i sociologia). És un home de poble que contempla la vida de la natura. És un home amb compromís polític per la causa del poble i més en els moments difícils (com les dues guerres que va viure). És un home identificat amb la dona Élis.

Les tecnologies de la informació i els mitjans de comunicació no canvien el model escolar. El model escolar es canvia mitjançant la pedagogia (fomentada en el coneixement de l’infant i el jove; amb els recursos, tècniques i procediments de la nostra societat; que articuli totes les variables en un sistema coherent internament, consistent científicament, eficaç en objectius educatius i evident en el comportament cultural fora de l’escola; basat en estimular el gust pel coneixement i enfortir la voluntat deixant els controls com a seguretat útil.

Hi ha escoles que es van anticipar canviant ja el model:

Écola populaire de Vence (Célestin et Élisa Freinet, 1932 – 1966) és l’escola de les tècniques modernes, diversificació a l’aula, impremta i text lliure, mètodes naturals, pla de treball individual, assemblea de classe...

Escola l’Horitzó (Josep Oliveres i Montserrat Ballús, 1972) escola basada en organització i tècniques Freinet que incorpora ordinadors i Logo, robòtica Lego, invents CIRIT, tesines de batxillerat des de 1982.

Escola Súnion (Josep Costa – Pau i Magda Planella, 1974) pedagogia per a adolescents en grup natural d’amics, horaris i agrupacions segons activitat, audiovisuals, vídeo, ordinador, participació en tècniques i serveix...

TEMA 13: CENTRES AMB SISTEMA PEDAGÒGIC PROPI.

TEMA 13:

CENTRES AMB SISTEMA PEDAGÒGIC PROPI.

Institució Escolar:

La Institució Escolar és una realització pedagògica, consta d’unes bases científiques (com la neurociència, la psicologia i la sociologia), la intervenció dissenyada (com la pedagogia, la didàctica i la orientació escolar) i l’organització comú (com l’administració, l’economia i la gestió de personal) en un sistema amb consistència interna i adequació externa al context on es realitza.

Cal que tinguem en compte:

• Les aportacions dels sistemes pedagògics del segle XX.
• El marc de la política i legislació en una societat.
•  Les necessitats generals dels ciutadans.
• Les necessitats particulars de grups socials o d’alumnes.

Convé tenir un model mental clar:

El model explicatiu de l’aprenentatge com a mediació cultural.

Com ja he explicat en el tema 12, reflexa el procés del professor i l’alumne. L’entorn escolar i cultural comporta la comunicació de masses, mitjans i continguts que actuen per igual sobre el professor i l’alumne. Trobem que mitjançant l’aptitud de l’alumne es planifica el professor, també es reflexa l’interès de l’alumne i l’aprenentatge adquirit, tot això comporta l’entorn cultural personal què és la utilització del lleure i la cultura.

Sistemes pedagògics de centres:

Súnion Escola ESO – BAT:

El sistema pedagògic de Súnion es basa en quatre elements interrelacionats: el grup natural, l’horari canviant, el projecte didàctic i el paper dels professors.

El grup natural és l’equip d’uns vuit alumnes format per la lliure afinitat dels membres, decideixen viure plegats tots els aspectes de la vida escolar.

L’objectiu és assolir un bon aprenentatge i que els alumnes aprenguin a aprendre. Amb l’horari canviant s’optimitza l’organització del temps i espai escolar.

La metodologia didàctica es basa en tres principis: l’activitat, la motivació i recursos i l’aprenentatge entre els alumnes.

Escola L’Horitzó:

L’ensenyament sempre ha anat i va d’acord amb la vida de la societat, la del nen i la projecció social que es preveu, és a dir, un món ric, il·lusionant i complexa en el qual cal tenir en compte una retroalimentació continuada del nen, del seu entorn i una societat global.

Exigeix un màxim de respecta al nen i un treball continuat, aprofundit i organitzat.

El projecte també exigeix una relació amb universitats i escoles de fora, per un enriquiment dels alumnes i professors. En aquests moments de canvi global considerem un deure d’haver de proporcionar als nostres alumnes uns coneixements curriculars no habituals però que la seva necessitat s’ha fet indestriable del món on vivim. Per tot plegat l’ensenyament comprensiu i personal en grup és indefugible.

Cada projecte ha de tenir una finalitat, aquesta és: maximitzar la capacitat personal de cada alumne tot tenint en compte l’edat madurativa i les vivències amb l’entorn i en el temps.

Fundació Collserola:

Pensen que l’acceptació i el reconeixement de la diversitat són indispensables, les escoles fundació afavoreixen el pluralisme intern i fomenten la tolerància i el respecte com a actituds vitals dels alumnes. El principal objectiu és condiur als alumnes a l’edat adulta en les millors condicions possibles i aconseguir-ne la formació integral com a persones.

Comunitats d’aprenentatge:

Què són?

És un projecte de transformació social i cultural d’un centre educatiu i del seu entorn per a aconseguir una societat de la informació per a totes les persones, basada en l’aprenentatge dialògic, mitjançant una educació participativa de la comunitat, que es concreta en tots els seus espais, inclosa l’aula.

Un dels elements fonamentals dins les Comunitats d’Aprenentatge és la participació de tota la comunitat educativa: familiars, professorat, voluntaris, etc. Les persones treballen en pla d’igualtat amb un objectiu compartit: l’aprenentatge dels nens/es per no estar socialment exclosos a la societat de la informació.

Comunitats d’aprenentatge en red:

En aquesta pàgina trobem informació útil.

1. La informació bàsica del projecte.
2. Experiències de l’èxit.
3. Els materials.
4. La comunicació.

Projecte Educatiu Institucional:

Projecte Educatiu Institucional o també anomenat Projecte Educatiu de Centre (PEC). És la presa de posició del conjunt de participants al centre o comunitat educativa. Perquè sigui consistent ha d’incloure: l’anàlisi de context (On som?), els trets d’identitat (Qui som?), les finalitats i grans objectius (Què pretenem?), l’estructura organitzativa (Com ens organitzem?) i el funcionament efectiu (Com en va?).

Programa Aprender en casa:

Aquest programa anomenat “Aprender en casa”, el recolza el Govern d’Argentina. S’accepta a USA, en Francia.

A Espanya s’identifica l’educació obligatòria amb l’escolarització obligatòria. La Fiscalia persegueix els casos de nens no escolaritzats, però cada vegada és més difícil.

Aquest programa inclou: jocs a casa, experiments a casa, compartir la proposta amb docents, us educatiu de blogs, tutoria en vídeos...

També trobem uns apartats on serveixen d’ajut i classificats per docents, alumnes i famílies.

Docents:

• Quaderns per l’aula.
•  Col·lecció edu.ar.
• Suggeriments (per nivells: inicial, primària i secundària).
• Propostes amb internet.
• Propostes per un canal per trobar-se.
• Treballs de docents.

Alumnes:

• Nivell inicial.
• 1er, 2on, 3er Primària.
• 4rt, 5è, 6è Primària.
• 7è Primària, Secundaria C.B.
• Secundària – Cicle Orientat.
• Adults.

Famílies:

• Informació general.
• Propostes educatives.

Associació per a la Lliure Educació:

L’Associació per a la Lliure Educació agrupa a les famílies i els individus que creuen que l’educació a casa és una opció responsable i adequada per els seus fills. Intenten que l’educació a casa es legalitzi com en uns altres països de la Unió Europea i Amèrica.

Els objectius d’aquesta associació són:

• Defensar el dret de les famílies a educar els seus fills en el propi hogar.
• Facilitar informació sobre aquesta opció educativa a totes aquelles persones que s’interessen per ella.
• Crear rets de recolzament entre les famílies que eduquen als seus fills a casa.
• Reclamar el reconeixement legal d’aquesta opció educativa de forma que es poden obtenir, sense penalització d’edat, les certificacions acadèmiques oficials presentant-se lliurement a les proves que existeixin a l’ensenyament presencial.
• Procurar un intercanvi entre l’educació a casa i les institucions educatives.
• Mantenir contacte amb altres persones.
• No vincular-se, ni ser portaveu de cap moviment confessional o pedagògic.

Xarxa d’Escola Lliure:

La Xell és la Xarxa d’Educació Lliure, una xarxa de persones a favor d’una mirada respectuosa envers les necessitats vitals de lla infància.

A l’educació lliure cada projecte, grup de criança o escola d’educació lliure té uns components propis que el fan especial i diferent dels altres. A la majoria d’ells s’identifica el respecte, la confiança, els límits, etc. L’aprenentatge es considera tot allò que parteix d’un impuls propi, tota experiència que està motivada i que engloba tota la persona, totes les seves dimensions psicomotrius, emocionals, socials i cognitives.

TEMA 12: EDUCACIÓ COMUNICACTIVA.

TEMA 12:

EDUCACIÓ COMUNICACTIVA.

Pedagogia com a sistema:

Renovació pedagògica, ajustar l’acció als alumnes. Ordenació educativa, regulació administrativa. Innovacions educatives, canvis necessaris.

El model explicatiu de l’aprenentatge com a mediació cultural.

En aquesta imatge poder veure el procés del professor i l’alumne. L’entorn escolar i cultural comporta la comunicació de masses, mitjans i continguts que actuen per igual sobre el professor i l’alumne. Trobem que mitjançant l’aptitud de l’alumne es planifica el professor, també es reflexa l’interès de l’alumne i l’aprenentatge adquirit, tot això comporta l’entorn cultural personal què és la utilització del lleure i la cultura.

Els dos motors del sistema: persones

El mestre és la unitat psicofísica social – cultural que es reflexa en un adult equilibrat que té capacitats de raó i pensament, emoció i sentiments.

L’Alumne és la unitat psicofísica social – cultural que es reflexa en un menor en el procés de construcció que es troba en la situació de estabilitat i desestabilitat.

L’educació emocional és la capacitat de controlar i reconèixer els sentiments i emocions propis i dels altres, de discriminar entre elles i fer servir aquesta informació per guiar el nostre pensament i les nostres accions. Treballa la forma d’interactuar amb el món. Té en compte els sentiments i engloba habilitats com el control dels impulsos, l’autoconsciència, la motivació, etc. que són indispensables per a una adaptació social bona i creativa. Les habilitats per adquirir una bona educació emocional és la voluntat d’aprendre.

La pràctica reflexiva és un terme emprat en pedagogia. Fa referència a un procés continuar de consideració crítica d’incidents en les pròpies experiències des d’una perspectiva personal. En l’àmbit educatiu fa referència al procés que segueix l’educador/a en estudiar els seus mètodes d’ensenyament i determinar quin és el més adient per als seus estudiants.

Educació ComunicActiva:

L’escola de la societat de masses telecomunicada, és l’escola activa de 1889 (Abbotshome School, UK), de 1913 (els 30 punts de l’Escola Nova de Ferrière) reflexionada i ajustada a una societat de comunicació de masses.

Freinet va fer l’Escola Moderna de les Tècniques (1921 – 1966), feia servir tots els mitjans (maquinari) del seu temps, dissenyant el Programari Pedagògic.

Avui dia es reflexa: les Tècniques d’Informació i Comunicació, és a dir, els sistemes i aparells; els Continguts de Comunicació de Masses, és a dir, la transmissió i la inculcació; la moda, la novetat, les noves tendències, el consum, el consumisme.

Educació i mitjans de comunicació de masses:

En aquesta imatge es veu el procés mistificador de la comunicació de masses. Consta d’una percepció denotativa, la qual comporta a una sensació connotativa i per finalitzar impulsa l’expressió estereotipada.

En aquesta altre es veu el procés educador de la comunicació de masses. Consta d’una percepció denotativa, la qual comporta a una sensació connotativa i aquesta si es porta a la pràctica amb una raó crítica o una experiència compartida, pots impulsar l’expressió creativa.

Coresponsabilitat educativa:

La coresponsabilitat engloba els agents responsabilitzadors de l’educació dels alumnes. Els més importants i principals són la família i l’escola, després trobem d’una altres però no són primaris. Tot i això, avui dia trobem que els mitjans de comunicació és un altre agent important.

Agents d’educació, comunicació i cultura:

En aquest quadre podem veure quins són els agents socialitzadors des dels més importants als menys importants. Es reflexa els agents, les tasques que han de complir i l’observació que han de portar a terme. Com per exemple, la institució familiar, ha de realitzar la tasca d’interacció i exercitació i han d’observar la seguretat afectiva dels infants. Un altre exemple, la institució escolar, ha de realitzar la tasca d’estructuració i aprenentatge i la personalització i interiorització de cada alumne i ha d’observar l’interès, l’autonomia i el desenvolupament personal de cada alumne.

Carta de compromís educatiu:

La Llei d’Educació de Catalunya de 2009 estableix la carta de compromís educatius, aquesta implica a les famílies en l’educació dels seus fills.

És un document elaborat pel Departament d’Educació, l’objectiu és incentivar la implicació de les famílies en l’educació dels seus fills i aconseguir determinats compromisos per part dels centres a favor d’un entorn de convivència i respecte que faciliti les activitats educatives. S’ha d’elaborar amb la participació del professorat i les famílies i s’haurà d’aprovar al consell escolar.

Els mitjans de comunicació els hi falta realitzar un pacte social per als infants. Tots els ciutadans han de ser capaços i compromesos en l’educació dels infants. La ciutat ha de ser educadora.

El treball en xarxa:

Comporta:

Neix la Xarxa d’Escoles per a la Sostenibilitat de Catalunya (XESC). Aquesta la formen 860 escoles de Catalunya de la Xarxa d’Escoles Verdes de la Generalitat i de les Xarxes locals d’Educació per a la sostenibilitat dels ajuntaments de cada municipi.

La XESC està formada per les xarxes locals que promouen programes d’educació per a la sostenibilitat adreçats als centres educatius de Catalunya i la Xarxa d’Escoles Verdes de la Generalitat.

D’altre manera també trobem la Xarxa d’Escoles Òmnium, Xarxa d’Escoles Unesco i Xarxa d’Escoles Europees.

Pedagogia com a sistema:

Educació ComunicActiva.

Renovació pedagògica, moviment sense director. Ordenació educativa, regulació administrativa. Innovacions educatives, canvis necessaris.