TEMA 4:

CONEIXEMENT CIENTÍFIC DE L’EDUCACIÓ I SISTEMES PEDAGÒGICS.

Europa anys 1930: Pensament i Pràctiques.

Édouard Claparède:

Psychologie de l'enfant et pédagogie expérimentale, 1909

L’éducation fonctionnelle, 1931

Institut des Sciences de l'Éducation Jean-Jacques Rousseau, 1912 (Genève)

Intel·ligència:

Psicòleg coneixement científic de l'infant o educand, ciència condicionant de l'educació

Psicopedagog: coneixement i principis d'intervenció

Psicologia de l’ infant en pedagogia experimental. Escola activa. Crea Institut de les Ciències de l’Educació, amb la biologia i psicologia, estudiant el procés de l’educació. “Superar per trobar-me de noves”. “ Capacitat per resoldre problemes amb el pensament”.

L’educació ja de començar actuant i interaccionant en el medi. El que tingui interacció va desenvolupant la capacitat. La intel·ligència s’ha de construir, és la capacitat per resoldre els problemes nous.

Psicopedagog: Perfil entre psicoleg i pedagog.

Édouard Claparède: (1873-1940) va ésser un psicopedagog suís, creador i president durant molts anys de l'Institut des Sciences de l'Education Jean-Jacques Rousseau de Ginebra.

Col·laborà el 1921 en la fundació de la Oficina Internacional d'Educació (Bureau International d'Education).

El seu principal camp d'acció ha estat el desenvolupament de la psicopedagogia.

Se'l pot considerar com un divulgador i sistematitzador de les modernes ciències de l'educació.

Els seus principis han originat una teoria funcional de l'educació que es tradueix a la pràctica en l'activitat escolar basada en les necessitats de l'infant.

Va realitzar un experiment molt famós, amb el qual va comprovar que el record d'un esdeveniment dolorós pot retenir-se en el cas que es perdi la memòria recent. El seu experiment va tenir com a subjecte de prova a una dona que sofria d'una forma d'amnèsia. Podia rememorar tots els seus vells records i conservava les seves habilitats bàsiques de raonament, però no recordava el passat recent.

Claparède la saludava tots els dies, però ella no aconseguia recordar ni tan sols la seva cara. Llavors, en una sessió de l'experiment, va amagar una agulla a la seva mà i la hi va estendre a la dona, fent-li mal amb la punta de l'agulla. L'endemà, la dama no ho va reconèixer. Però quan Claparède li va estendre la mà per estrènyer-la-hi, va descobrir que ella dubtava, reconeixent una amenaça quan la seva memòria seguia estant severament fet malbé.

Claparède defensava una educació activa dels nens, animant als professors al fet que observessin als seus alumnes i a partir d'aquí començar a construir les classes. Amb el concepte d'educació funcional, sostenia que l'educació ha de centrar-se en activitats que satisfacin una necessitat. L'educació havia de preparar per a la vida.
En 1912, Claparède va fundar l'Institut Rousseau.

Henri Wallon: filòsof, metge, escriptor, polític, dir. École Hauts Études. De l'acte a la pensée, 1942. Les origines de la pensée chez l'enfant, 1945. La consciència es construeix socialment, és intel·ligència criada en l'afectivitat. L'humà ser biològic i social, sense dualisme. S'ha d'estudiar amb visió integral, no fragmentada. Dialèctica Materialista. La consciencia no és materialista sinó que es contribueix socialment. És la intel·ligència criada en l’afectivitat, el nen si ha crescut en un entorn de seguretat i confiança es afectiu. L’afecte és molt important per un nen.

La biologia conta en l’educació.

L’humà biològic i social (es pot desenvolupar o no, segons l’entorn que l’envolta.) Superar  els dualismes( encara no estan superats). L’educació ha de ser integral.

 Estadis de maduració

• Impulsiu: el nen té un impuls motriu reflex.
• Emocional: simbiosis total amb l'entorn amb marges d’adaptació.
• Sensorial-motor: interacció amb objectes i espai, l’espai, el voltant..
• Projectiu i executant: el nen vol fer i construir, i l’hi permeten que ho faci
• Personalisme. Consciència del jo(6-7 anys, aprox.) l’ús de raó, s’adona que és ell i que ho pot fer.
• Personalitat polivalent:  pot fer moltes coses compartides.
• Adolescència, en positiu: afectivitat, intel·ligència i valors. “Etapa critica” però és l’etapa perfecte, tenen capacitat de raonament, intel·ligència, entusiasme per les coses, etc.

Lev Semianovitx Vigotski: jurista, professor de literatura i psicologia, psicòleg científic. Origen i desenvolupament de les funcions mentals superiors.

Pensament i llenguatge, 1934: El desenvolupament humà és possible per interacció social. La consciència és construcció social. El llenguatge és mediador entre la consciència i la ment. Intercanvis socials amb símbols i signes (distingir). Llei: doble processos interpsicològics i intrapsicològics.

Constructivisme: Zona de desenvolupament pròxim. Precursor de la Neuropsicologia (la va seguir A. Luria; avui A. Damasio). Constructor de la psicologia científica: finalitat la construcció de la nova societat. Origen i desenvolupament de les funcions mentals superiors. Els seus fonaments són importants( coincideixen amb Wallon). La consciència individual es construeix amb la construcció social. El llenguatge és un mediador, no és només per comunicar, també permet retenir moltes coses. Intercanvis socials a través dels símbols i signes.

-          Símbols: conservar un punt d’espontaneïtat, llibertat i imprecisió . Ex: espelmes aniversaris.

-          Signes: esta codificat, hi ha un catàleg determinat, tothom fa el mateix. Ex: semàfor verd: passar  vermell: quiet.

Amb signes quedem limitats; cadascú ho representa diferent. Constructivisme es un coneixement que s’aguanta provisionalment i es va construint poc a poc.

El desenvolupament pròxim, es aquella zona pròxima que hem d’aplicar. Un coneixement que li costarà entendre, però l’infant farà un esforç per ampliar-lo.

à Es Precursor de la Neuropsicologia i es constructor de la psicologia científica.

17 de noviembre de 1896 , psicòleg bielorús, un dels més destacats teòrics de la psicologia del desenvolupament,fundador de la Psicologia històric-cultural i clar precursor de la neuropsicologia soviètica de la qual seria màxim exponent el metge rus Aleksandr Lúriya. Va ser descobert i divulgat pels mitjans acadèmics del món occidental en la dècada de 1960.

En 1919 contreu tuberculosi i en 1920 és internat en un sanatori. No obstant això, intuint que la seva vida serà breu, aquesta situació permet intensificar el seu esperit de treball. En l'Institut Pedagògic es crea un laboratori de psicologia per estudiar als nens dels jardins infantils. D'aquí obté material per al seu llibre “Psicologia Pedagògica” que apareix en 1926.
Va treballar en l'Institut de Psicologia de Moscou al costat de Lúriya i de Leóntiev, els qui eren una mica més joves que ell i que, posteriorment, també adquiririen reconeixement a nivell mundial. Ells buscaven tornar a formular la teoria psicològica prenent com a base la mirada marxista, inventant estratègies pedagògiques que permetessin lluitar en contra de l'analfabetisme i de la defectologia, condició atribuïda, en aquesta època, a aquells nens considerats com a “anormals” o “difícils”, dins de la qual s'incloïen situacions com ser esquerrà o retardat mental.

La seva obra més important és: “Pensament i llenguatge”(1934).

Jean Piaget: Biòleg, filòsof, dedicat a la psicogenètica, dir. Institut Jean-Jacques Rousseau. La représentation du monde chez l'enfant, 1921. Le jugement moral chez l'enfant, 1934. Introduction à l'épistémologie génétique, 1950. Psychologie et pédagogie, 1069. Lògica de l'acció prèvia al llenguatge, interrelació amb el mitjà per asimilació-acomodació i introducció de l’Epistemologia Genètica. Va constituint la filosofia, s’especialitza en la psicologia genètica i crea la Pistebologia Genètica. Les investigacions de Piaget, es va comprovar que es donaven igual a tots els nens d’arreu del món, excepte els nens de l’ Iraq que anaven un any enrederits.

Estadis evolutius:

-          Sensomotriu: relacions circulars primàries, secundàries, terciàries.

-          Preoperatori:apareix el  joc simbòlic.

-          Operacions concretes: observació, causalitat, ordenació.

-          Operacions formals: generalització, conceptualització.

à Per passar d’ opinions concretes a opinions formals, hem de passar per les portes de la Generalització. El concepte és la síntesis que agafa la meva ment, no m’ho diu ningú, arribes sol a la conclusió. Moltes coses depenen de l’evolució orgànica. Piaget va fer estudis monogràfics.

Piaget - Investigación

                                                           Vygotsk i Wallon - Desenvolupament

Jean William Fritz Piaget: (Neuchâtel, Suïssa, 9 d'agost de 1896 - Ginebra, 16 de setembre de 1980). Fou un psicòleg experimental, filòsof i biòleg suís interessat en l'epistemologia genètica i famós per les seves aportacions en el camp de la psicologia evolutiva, els seus estudis sobre la infància i la seva teoria del desenvolupament cognitiu.

Va publicar diversos estudis sobre psicologia infantil i, basant-se fonamentalment en la detallada observació del creixement dels seus fills. Va elaborar una teoria de la intel·ligència sensorial-motriu que descriu el desenvolupament gairebé espontani d'una intel·ligència pràctica que sustentada en l'acció.

És així que Piaget va afirmar que els principis de la lògica comencen a desenvolupar-se abans que el llenguatge i es generen a través de les accions sensorials i motrius del bebé en interacció i interrelació amb el medi, especialment amb el medi sociocultural.

A Ginebra va amistar el pedagog català Pere Rosselló i Blanch i només sota la insistència d'en Rosselló, va acceptar la funció de director del BIE (Bureau International d'Education) al 1929.

En La psicologia de la intel·ligència (1947), Piaget recopila les classes del curs que va impartir en el Col·legi de França durant l'any 1942, resumint allà les seves investigacions psicogenètiques de la intel·ligència. Aquí Piaget postula que la lògica és la base del pensament i que, en conseqüència, la intel·ligència és un terme genèric per a designar al conjunt d'operacions lògiques per a les quals està capacitat l'ésser humà, anant des de la percepció, les operacions de classificació fins al càlcul proporcional.

Piaget va treballar amb el matemàtic sud-africà Seymour Papert en la Universitat de Ginebra des de 1959 fins a 1963. Piaget demostrà que existeixen diferències qualitatives entre el pensar infantil i el pensar adult; més encara: existeixen diferències qualitatives en diferents moments o etapes de la infància (la qual cosa no implica que no hi hagi en la societat humana actual una multitud d'adults cronològics que mantenen una edat mental pueril, explicable per l'efecte del medi social). Per tal demostració, Piaget fa notar que la capacitat cognitiva i la intel·ligència es troben estretament lligades al medi social i físic. Així considera Piaget que els dos processos que caracteritzen a l'evolució i adaptació del psiquisme humà són els de l'assimilació i l'acomodació. Ambdues són capacitats innates que per factors genètics es van desplegant davant determinats estímuls en molt determinades etapes o estadis del desenvolupament, en determinades edats successives).

Eduard Spranger: Filòsof, psicòleg, pedagog alemany, després del desastre de la guerra 1914-1918). Kultur und Erziehung. Gesammelte pädagogische Aufsätze, 1919. [Cultura i educació: teòrica i temàtica]. Dimensió espiritual de la naturalesa humana. Relació entre escola i cultura. La pedagogia ha de ser humanística . Ciències de la natura: expliquen fenòmens. Ciències de l'esperit: per comprendre vivències. Pedagogia de la cultura. L'educació a través de la cultura aconsegueix. La identificació de la realitat natural i cultural: cosmovisió. Teoria de la personalitat (1914) segons valors/interessos. Tipus:teòric, utilitari, estètic, social, polític, religiós. A Catalunya arriba el seu pensament a través de: Joaquin Xirau Roura-Parella que va seguir cursos de Spranger a Berlin. Eduard Spranger (Berlín, 1882 - Tubinga, 1963) va ésser un filòsof, psicòleg i pedagog alemany, deixeble de Dilthey. Preconitzà una educació liberal i integral. Establí una relació escola-cultura i considerava que la clau de la formació rau en l'ensenyament de les disciplines humanístiques. Segons Spranger, el principi fonamental de l'educador ha de ser el respecte als valors humans. Eduard Spranger (el 27 de juny de 1882 - el 17 de setembre de 1963) era un filòsof alemany y el psicòleg. Eduard Spranger. Un estudiante de Wilhelm Dilthey, Spranger  va neixer en Berlín i morí en Tübingen. La contribució de Spranger a teoria de personalitat, en els seus Tipus de llibre d'Hombres (Lebensformen; Trobi (Saale):Niemeyer, 1914; traducció per PÀG. J. W.Pigors; Nova York: G. E. Stechert la Empresa, 1928) eren les seves actituds de valor.

• El teòric, l'interès dominant del qual és el descobriment de veritat.
• L' econòmic, qui està interessat en el que és útil.
• L'estètic, el qual el valor més alt és la forma i l'harmonia.
• El social, el qual el valor més alt és l'amor de la gent.
• El polític, l'interès del qual és principalment en el poder.
• El religiós, el qual el valor més alt és la unitat.

Aquets sis més detalladament són:

Teòric: Una passió per descobrir, per sistematitzar i analitzar; una recerca per a coneixement.

Utilitarista: Una passió per guanyar una tornada sobre totes les inversions que impliquen temps, diners i recursos.

Estètic: Una passió per experimentar les impressions del món i assoleix la forma i l'harmonia en la vida; autoactualització.

Social: Una passió per invertir-nos a mi, el meu temps, i els meus recursos en l'ajuda de d'altres assoleix el seu potencial.

Individualista: Una passió per assolir posició i usar aquella posició per afectar i influir en d'altres.

Tradicional: Una passió per buscar i perseguir el significat més alt en la vida, en el diví o l'ideal, i assoleix un sistema per a la vida.

Rudolf Steiner: Escoles Waldorf. Antroposofia. Educació estètica. Creació artística. Relats mítics, simbòlics i màgics. Contemplació de la natura. Cap pressa per als aprenentatges. Classe principal, dues hores, no més. Taller, art, hort...molt joc motriu a la natura. Eurítmia, instrument musical. Rituals interioritzadors, calmosos. Defugen la música enregistrada, els ordinadors. 

Rudolf  Steiner (Donji Kraljevec, Imperi austríac [avui Croàcia], 25 de febrer de 1861 – Dornach, Suïssa, 30 de març de 1925) va ser un filòsof austríac, erudit literari, educador, artista, autor teatral, pensador social i esoterisme. Va ser el fundador de la antroposofia, educació Waldorf, agricultura biodinàmica, medicina antroposòfica, i la nova forma artística de la eurítmia. Va caracteritzar a la antroposofia com:

“La antroposofía es un sendero de conocimiento que quisiera conducir lo espiritual en el hombre a lo espiritual en el universo. Pueden ser antropósofos quienes sienten determinadas cuestiones sobre la esencia del hombre y del mundo como una necesidad tan vital como la que se siente cuando tenemos hambre y sed.”      Rudolf Steiner

Steiner va proposar una forma d'individualisme ètic, al que després va afegir un component més explícitament espiritual. Va derivar la seva epistemologia de la visió del món de Johann Wolfgang Goethe, segons la qual «El pensament és un òrgan de percepció igual que l'ull o l'oïda. De la mateixa manera que l'ull percep colors i el sentit sons, així el pensament percep idees».

La seva activitat com a conferenciant es va expandir enormement. Al mateix temps, el Goetheanum es va desenvolupar com un centre cultural d'ampli espectre. En la Nit de cap d'any de 1922/1923, l'edifici va ser incendiat premeditadament; només es va salvar una escultura al·legòrica de gran grandària que representa les forces espirituals actives al món i en l'ésser humà: el «representant de la humanitat». Steiner va començar immediatament a treballar en el disseny d'un segon Goetheanum – fet de ciment en comptes de fusta –, que va ser completat en 1928, tres anys després de la seva mort.
Durant la conferència de la Societat Antroposòfica del Nadal de 1923, Steiner va fundar l'anomenada Escola de Ciència Espiritual, prevista com una universitat oberta per a investigació i l'estudi espiritual.

Des de la seva decisió de publicar el seu treball en 1899 fins a la seva mort en 1925, Steiner va articular un corrent continu d'experiències que va afirmar ser del món espiritual — experiències que va dir haver-li commogut des de primerenca edat. Steiner va intentar aplicar la seva formació en matemàtiques, ciència i filosofia, per produir presentacions rigoroses i verificables d'aquestes experiències. Steiner creia que a través de disciplines ètiques i entrenament meditatiu lliurement escollits, qualsevol podia desenvolupar la capacitat d'experimentar el món espiritual, incloent la naturalesa superior d'un mateix i d'uns altres. Steiner creia que tals disciplina i entrenament ajudarien a una persona a convertir-se en un individu lliure, moral i creatiu – lliure en el sentit de ser capaç d'accions motivades només per amor.
Les idees de Steiner sobre la vida interior van ser influïdes per Franz Brentano (amb qui va estudiar) i per Wilhelm Dilthey, fundadors del moviment fenomenològic en la filosofia europea. Steiner també va ser influït per l'enfocament fenomenològic de la ciència de Goethe.
Les obres completes de Steiner inclouen uns 40 volums dels seus escrits i més de 300 volums de conferències. Els seus escrits més notables inclouen: La filosofia de la llibertat (1893) també traduït com a Filosofia de l'activitat.

Georg Kerschensteiner: (München) professor matemàtiques i física, Dr. en ciències. Begriff der Arbeitsschule, 1912. Escola del Treball. Theorie der Bildung, 1926. Teoria de la formació. Educació espiritual i amb sentit; cultura personal. Educació social, Educació cívica/treball l'educador ha de transmetre emoció. Direcció d'una escola del treball per a adolescents, joves aprenents. La Formació Professional ha seguit tenint una gran importància a Deutschland. El Dr. Mira i López va introduir l'orientació professional a l'Escola del Treball (1919) de la Mancomunitat de Catalunya. Georg Kerschensteiner neix el 29 de juliol de 1854, Munic i mor15 de gener de 1932. Va ser un pedagog alemany. Deixa sentir la seva influència en la primera meitat del segle XX, orientant les seves inquietuds pedagògiques a la formació professional. Professor de matemàtiques i física en centres d'ensenyament mitjà. Doctor en ciències de la Universitat de Munich i professor honorari de pedagogia després de la seva jubilació. La seva proposta educativa es preocupa per la formació de ciutadans útils a la societat. Fundador de l'Escola del Treball, el seu projecte pedagògic proposa l'aprenentatge a través de l'experiència que s'aconsegueix en una labor específica professional, mètode que destaca en la seva obra Concepte de l'Escola del Treball (1912). Entre altres obres, és autor de l'ànima de l'educador i el problema de la formació del mestre i Teoria de la formació (1921). Se li coneix també com a organitzador de l'Escola Activa.

Kerschensteiner, proposa una educació espiritual i amb sentit. Entén a l'individu, com ser que organitza i elabora els seus propis esquemes mentals del que considera béns culturals i valors. D'igual forma, mostra aquests esquemes com alguna cosa que ha de ser experimentat més que conegut.

Les característiques de l'Educació Social, proposta per Kerschensteiner, mostren inclinació per la varietat i profunditat del personal i la necessitat, aprovació i vinculació dels valors ja adquirits amb els nous. Igual que uns altres, Kerschensteiner, recolza la idea de la connexió entre escola i comunitat. Per a ell, l'escola ha de formar individus competents per al treball en pro de millores a la societat. Igualment, planteja l'educació com una meta que ha de tenir qualsevol tipus de societat.
El seu interès pel camp de l'Educació Cívica, afirma, que el ciutadà ha de formar-se en una activitat que després pugui posar a la disposició de la societat. Així mateix, considera el treball com la font que integra a l'home a la comunitat i ho ensenya a superar l’ individualisme.
Concep a l'Educador Social com un individu que ambiciona una relació estreta amb els seus semblants en la qual pugui ajudar-los a superar obstacles i desenvolupar independència a nivell personal i col·lectiu. L'Educador Social, en la visió d'aquest pedagog, és de la mateixa forma d’ algú que pot transmetre emoció i caràcter simultàniament.

Anton S. Makarenko: Professor, centre per a delinqüent juvenils, orfe. El poema pedagògic, 1926. Les banderes a les torres. Granja Gorki, 1921; Producció i treball cooperatiu. Gestió del dia a dia pels propis joves. Impacte emocional d'una pallissa, en un context d'acceptació dels joves interns que van canviar radicalment el seu comportament. Va néixer el 13 de maig del 1888. Després del triomf de la revolució russa va fundar les cases cooperatives per a orfes de la guerra civil, destacant la Colònia Gorki; més tard va fundar, sota els auspicis de Stalin, el municipi de Dzerjinski, on va treballar fins a la fi dels seus dies. Makárenko va escriure nombroses obres, entre les quals destaca “El Poema pedagògic” que no és sinó una història de la colònia Gorki. Va ser un llibre molt popular en la URSS, compost originalment per tres volums, i actualment forma part del temari d'estudi de nombrosos plans universitaris relacionats amb el món de l'escola i la pedagogia.

En 1904, amb setze anys, va acabar l’ institut amb excel·lent en totes les assignatures i va ingressar en uns cursos pedagògics d'un any de durada, en els quals preparaven mestres per a les classes de parvulari a les zones rurals i barris obrers.
En la primavera de 1905, Makárenko va acabar el curset, i a la tardor d'aquest mateix any va començar a treballar com a mestre a l'escola primària de l'empresa ferroviària, enclavada en el mateix recinte dels tallers d'aquesta empresa, on treballava el seu pare.
Era un extraordinari professor. Tenia molts coneixements i sabia transmetre'ls magistralment; ensenyava a pensar i a raonar i no obstant això, no es va fer un bon educador ràpidament i era rebutjat pels nens. No va començar a interessar-se per la pedagogia fins que, fent el balanç d'un dels trimestres, va decidir experimentar amb els nens. Va calcular la puntuació mitjana de cadascun dels seus alumnes i, en correspondència amb la puntuació obtinguda, va distribuir els llocs del primer a l'últim. Va penjar la fulla de notes i, quan el noi que ocupava l’ última posició (un bon estudiant que, com va saber després, havia emmalaltit de tuberculosi, fent que això influís en les seves notes) es va veure en el tauló, el noi va entrar en un profund estat d'amargor.
Això va commocionar a Makárenko. El jove mestre va comprendre que per educar no només li feia falta tenir grans coneixements i ser un bon professor, sinó també comprendre les peculiaritats de la vida de cada estudiant, tenir en compte els seus trets personals per influir en ells.
Durant aquesta etapa dels seus primers passos en la pedagogia, van influir molt els extraordinaris esdeveniments polítics d'aquells anys: la revolució de 1905 va tenir una gran repercussió en tots els racons de Rússia, fent despertar consciències i cridant a la lluita contra l’ autocràcia tsarista.
En Kriúkov, Makárenko i altres professors de l'escola estaven subscrits al periòdic bolchevique Nóvaya Zhyzñ («Nova Vida»). Gradualment, es va ser formant un cercle d'intel·lectuals locals que es reunien per discutir sobre diversos temes científics, filosòfics i polítics, i cantaven himnes revolucionaris.

Célestin Freinet et Élise: (1896-1966). Freinet introduí tècniques i propostes pedagògiquesobservant els mitjans i usos culturals: text lliure, llibre de la vida, impremta escolar, fotografia i cinema, ràdio i electròfon, màquines d’instrucció, pla de treball setmanal, correspondència escolar, els mètodes naturals, biblioteca de treball, fitxers de treball individual.

Va anticipar les formes organitzatives de treball diversificat a l’aula que trencaven amb l’escolàstica i la uniformitat industrial. És el model que encara estem cercant per incorporar internet.

                                C. Freinet, potser el millor pedagog del segle XX.

Al mestre li cal actitud investigadora. La renovació pedagògica es va fer amb la pràctica reflexionada personalment, analitzada amb col·legues, també estudiant les aportacions dels investigadors (Pedagogia experimental:  Lay, Meumann, Buyse).

Hi ha d'haver investigadors però cal que, sobre una realitat concreta, cada mestre tingui actitud investigadora davant de cada alumne per ajudar-lo a superar dificultats en l'aprenentatge. La pedagogia té una part empírica.

Célestin Freinet va néixer el l5 d'octubre de l896, en Gars, petita població muntanyenca dels Alps Marítims francesos. La seva joventut, com la dels petits camperols de llavors, transcorre entre els treballadors del camp, en una regió pobra, de clima dur, malgrat la proximitat del Mediterrani. Guardar els ramats no té secrets per a ell: com escriurà la seva esposa Elisa, “l'experiència pastoral serà per Freinet el leitmotiv de la seva experiència educativa” (Elise Freinet, l977). Després d'haver estudiat en el curs complementari de Grasse, ingressa a l'escola normal de mestres niçards. Esclata la guerra de l9l4. Freinet és mobilitzat. En l9l5, quan té l9 anys, és ferit greument en el “Chemin donis Dames”.

En l920 aconsegueix el lloc de professor adjunt de l'escola de dues classes de Bar-sud-Loup, població de l.000 habitants dels Alps Marítims, propera a Grasse i a Venç, regió allunyada de la costa, pintoresca i sovint salvatge, amb valls dominades per muntanyes seques, amb congosts i oliveres. Aquesta regió, que posteriorment es va convertir en eminentment turística, serà el marc en què es desenvoluparà la seva activitat pedagògica i militant.
Partint d'aquesta escola de poble, introduirà la impremta a l'escola, iniciarà un moviment d'àmbit nacional mitjançant els seus articles en la premsa professional i política, participarà als congressos internacionals de la “Nova Educació”, coneixerà als mestres de llavors, Ferrière, Claparède, Bovet i Cousinet, i llegirà els clàssics de la pedagogia contemporània en preparar les oposicions a la inspecció primària, que no aprovarà, abans d'allunyar-se definitivament no només de la pedagogia tradicional sinó també de la nova pedagogia, malgrat la revelació que li suposa l'obra de Ferrière (Elise Freinet, l968).

Una sòrdida història de condícies embussades i bruts constitueix el pretext per a l'ajuntament de dretes d'aconseguir el trasllat d'aquests mestres molests: els textos que escrivien espontàniament els alumnes criticaven als notables del poble. En l933 es registrarà a França, Alemanya, Itàlia i Espanya l'avanç dels moviments d'extrema dreta. Els Freinet, traslladats novament a Bar-sud-Loup, no accepten aquest lloc malgrat el bon acolliment de pares i alumnes. Dimiteixen i dediquen tot el seu temps a desenvolupar el moviment i la Cooperativa d'Ensenyament Laic que s'ha convertit en una veritable empresa de producció de material i edició de documents pedagògics.

Així va néixer la idea d'una escola lliure experimental. En l934 i l935 Freinet, amb el suport del moviment, amics polítics i la premsa esquerrana, aconsegueix construir una escola en Venç. El mateix participa en la construcció, en un lloc relativament aïllat. El terreny es troba en un pujol sobre una petita vall. El camí no està asfaltat. Els edificis, construïts de manera artesanal, són senzills, d'una sola planta. Enmig del pati hi ha una piscina amb ombra per als nens. Les aules són grans. Predominen els colors verd i blanc. Els alumnes són en la seva majoria interns pertanyents a les capes socials desfavorides o a famílies en dificultats.

“La majoria són fills d'obrers parisencs, casos socials procedents de l'Assistència Social, fills de mestres en la seva major part inscrits per motius de salut i, aïlladament, quatre o cinc alumnes de famílies acomodades que confien en nosaltres”  (Elise Freinet, l968). Hi ha sol i l'aire del camp meridional té l'olor tan característica d'aquesta regió.

Les innovacions pedagògiques que s'examinaran a continuació només tenen ple significat en relació amb la seva personalitat. La seva pedagogia va ser una activitat concreta, viscuda com a “tècniques de vida”, segons la seva pròpia expressió, al servei de l'alliberament dels homes.

El geni de Freinet va residir també a haver-hi comprès, o més aviat haver “viscut”, abans de teoritzar-ho, l’ isomorfisme indispensable entre la pràctica dels alumnes i la dels mestres.
El “moviment Freinet” és cooperatiu, és la reunió voluntària de reflexions i produccions, són les lluites que, entorn de Freinet, teixeix la pròpia realitat del seu moviment.
La Cooperativa d'Ensenyament Laic (CEL), instrument de producció i difusió de la documentació i el material, constitueix la prolongació concreta del moviment. Freinet mostrava d'aquesta manera, mitjançant l'acció, la força de la voluntat comuna dels mestres en un sistema jeràrquic que aïlla a l'individu enfront de la inspecció oficial. En certa manera, constituir un altre poder pedagògic enfront del poder oficial és el que caracteritza a l'escola cooperativa del moviment Freinet, de la mateixa manera que a l'aula el poder es transfereix en tant que sigui possible als propis alumnes. D'aquesta manera, Freinet demostra la capacitat innovadora del seu moviment i la seva aptitud per crear les condicions necessàries per al progrés pedagògic.

Col·laboració: Marina Gazquéz.