L’Escola Moderna de Ferrer i Guàrdia
"L'ensenyament racionalista pot i ha de discutir-ho tot, situant prèviament els nens sobre la via àmplia i directa de la investigació personal"
Ferrer Guardia, impulsor i ànima de l'Escola Moderna, havia connectat amb l'esperit de la renovació pedagògica per mitjà de les idees de Paul Robin -teòric de l'educació integral- en els seus anys d'exili a França. Allà començarà la seva experiència docent, en els Cursos Comercials del Gran Orient de França, i com a professor de llengua castellana. I és, precisament, a conseqüència d'això, com podrà arribar a concretar-se la fundació de l'Escola Moderna quan una de les seves antigues alumnes, Ernestine Meunier, li llegui en herència, l'abril de 1901, una important quantitat (una propietat per valor d'un milió de francs, de la qual poden extreure’ns rendes considerables). L'objectiu de fundar una Escola a Barcelona és, doncs, un fet que podrà materialitzar-se immediatament.
El concepte de Paul Robin d'educació integral, que engloba de manera simultània els components intel·lectual, físic, ètic, estètic i emocional de la personalitat i que no separa el món de l'estudi del món del treball|feina, es barrejarà amb la defensa del mètode intuïtiu, inspirat en les teories de J.H. Pestalozzi i de F. Fröbel, que pretén obtenir el desenvolupament harmònic i progressiu de les facultats i aptituds naturals dels nens. Nens i nenes han de descobrir la realitat directament, no conformant-se amb allò que pugui dir-se, acadèmicament, sobre l'esmentada realitat. Sembla bastant clar que aquest tipus de procediments i d'expectatives han estat confirmats més tard per la pedagogia evolutiva de Jean Piaget.
I a l'Escola Moderna, quan gairebé ningú no li ho plantejava encara, van intentar donar forma a tot això: els nens i les nenes tindran una insòlita llibertat, es realitzaran exercicis, jocs i esbarjos (escampaments a l'aire lliure, s'insistirà en l'equilibri amb l'entorn natural i amb el mitjà) medi, en la higiene personal i social, desapareixeran els exàmens i els premis i els càstigs. Els alumnes visitaran centres de treball -les fàbriques tèxtils de Sabadell, especialment- i faran excursions d'exploració. Les redaccions i els comentaris d'aquestes vivències per part dels seus mateixos protagonistes es convertiran en un dels eixos de l'aprenentatge. I això es farà extensiu a les famílies dels alumnes, mitjançant l'organització de conferències i xerrades dominicals.
No s'ha d'oblidar, malgrat tot, que les tensions socials i ideològiques provocades per l'entossudiment obscurantista del clima social i polític dominant poden conduir, en algun cas, a posicions d'ingenu radicalisme, una cosa contradictòria, fins i tot, amb l'ús lliure del mètode intuïtiu. Però finalment, la vida mateixa és sempre prou ambigua i s'encarrega de deixar-nos bé clar que no podem desprendre'ns fàcilment de les nostres mateixes contradiccions. Podríem trobar alguna cosa d'això en certa decantació racionalista que potser no deixava espai a les formes no dogmàtiques d'espiritualitat, o en l'ús exclusiu de la llengua castellana, tan característic d'un presumpte cosmopolitisme universalista que compartien alguns sectors del moviment obrer i del pensament llibertari. Ferrer adduïa sempre que es qüestionava l'exclusivitat del castellà davant del català com a vehicle d'ensenyament que, en cas d'haver pogut, s'hauria utilitzat l'esperanto.
Principis educatius:
Ferrer Guardia, impulsor i ànima de l'Escola Moderna, havia connectat amb l'esperit de la renovació pedagògica per mitjà de les idees de Paul Robin -teòric de l'educació integral- en els seus anys d'exili a França. Allà començarà la seva experiència docent, en els Cursos Comercials del Gran Orient de França, i com a professor de llengua castellana. I és, precisament, a conseqüència d'això, com podrà arribar a concretar-se la fundació de l'Escola Moderna quan una de les seves antigues alumnes, Ernestine Meunier, li llegui en herència, l'abril de 1901, una important quantitat (una propietat per valor d'un milió de francs, de la qual poden extreure’ns rendes considerables). L'objectiu de fundar una Escola a Barcelona és, doncs, un fet que podrà materialitzar-se immediatament.
El concepte de Paul Robin d'educació integral, que engloba de manera simultània els components intel·lectual, físic, ètic, estètic i emocional de la personalitat i que no separa el món de l'estudi del món del treball|feina, es barrejarà amb la defensa del mètode intuïtiu, inspirat en les teories de J.H. Pestalozzi i de F. Fröbel, que pretén obtenir el desenvolupament harmònic i progressiu de les facultats i aptituds naturals dels nens. Nens i nenes han de descobrir la realitat directament, no conformant-se amb allò que pugui dir-se, acadèmicament, sobre l'esmentada realitat. Sembla bastant clar que aquest tipus de procediments i d'expectatives han estat confirmats més tard per la pedagogia evolutiva de Jean Piaget.
I a l'Escola Moderna, quan gairebé ningú no li ho plantejava encara, van intentar donar forma a tot això: els nens i les nenes tindran una insòlita llibertat, es realitzaran exercicis, jocs i esbarjos (escampaments a l'aire lliure, s'insistirà en l'equilibri amb l'entorn natural i amb el mitjà) medi, en la higiene personal i social, desapareixeran els exàmens i els premis i els càstigs. Els alumnes visitaran centres de treball -les fàbriques tèxtils de Sabadell, especialment- i faran excursions d'exploració. Les redaccions i els comentaris d'aquestes vivències per part dels seus mateixos protagonistes es convertiran en un dels eixos de l'aprenentatge. I això es farà extensiu a les famílies dels alumnes, mitjançant l'organització de conferències i xerrades dominicals.
No s'ha d'oblidar, malgrat tot, que les tensions socials i ideològiques provocades per l'entossudiment obscurantista del clima social i polític dominant poden conduir, en algun cas, a posicions d'ingenu radicalisme, una cosa contradictòria, fins i tot, amb l'ús lliure del mètode intuïtiu. Però finalment, la vida mateixa és sempre prou ambigua i s'encarrega de deixar-nos bé clar que no podem desprendre'ns fàcilment de les nostres mateixes contradiccions. Podríem trobar alguna cosa d'això en certa decantació racionalista que potser no deixava espai a les formes no dogmàtiques d'espiritualitat, o en l'ús exclusiu de la llengua castellana, tan característic d'un presumpte cosmopolitisme universalista que compartien alguns sectors del moviment obrer i del pensament llibertari. Ferrer adduïa sempre que es qüestionava l'exclusivitat del castellà davant del català com a vehicle d'ensenyament que, en cas d'haver pogut, s'hauria utilitzat l'esperanto.
Principis educatius:
- L'educació de la infància ha de fonamentar-se sobre una base científica i racional; en conseqüència, cal separar d' ella tota noció mística o sobrenatural.
- La instrucció és part d'aquesta educació. La instrucció ha de comprendre també, al costat de la formació de la intel·ligència, el desenvolupament del caràcter, la cultura de la voluntat, la preparació d'un ésser moral i físic ben equilibrat, les facultats del qual estiguin associades i elevades a la seva màxima potència.
- L'educació moral, molt menys teòrica que pràctica, ha de resultar principalment de l'exemple i en donar-se suport sobre la gran llei natural de la solidaritat.
- És necessari, sobretot en l'ensenyament de la primera infància, que els programes i els mètodes estiguin adaptats el màxim possible a la psicologia del nen, cosa que gairebé no succeeix enlloc, ni en l'ensenyament públic ni en el privat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario