ACTIVITATS DEL TEMA 1

ROUSSEAU

“Nacemos débiles y necesitamos fuerzas; desprovistos nacemos de todo y necesitamos asistencia, nacemos sin luces y necesitamos de inteligencia. Todo cuanto nos falta al nacer, y cuanto necesitamos siendo adultos, se nos da por la educación.

La educación es efecto de la naturaleza, de los hombres o de las cosas. La de la naturaleza es el desarrollo interno de nuestras facultades y nuestros órganos; la educación de los hombres es el uso que nos enseñan éstos a hacer de este desarrollo; y lo que nuestra experiencia propia nos da a conocer acerca de los objetos cuya impresión recibimos, es la educación de las cosas. Así, cada uno de nosotros recibe lecciones de estos tres maestros.”

Rousseau estableix que per adquirir una bona educació es necessiten tres vessants: la naturalesa, l’home i les coses. Aquests components són bàsics per a l’educació de la persona. L’ésser humà adquireix l’organisme respecte la naturalesa, uns coneixements respecte l’home i l’experimentació respecte a les coses. Per a que el nen tingui una educació i un desenvolupament propi parteix de l’experiència personal i els coneixements adquirits, ja que sempre estem en una formació constant.

CONDORCET

“Nuestra esperanza en el porvenir de la especie humana puede reducirse a tres puntos importantes: la destrucción de la desigualdad entre las naciones, los progresos de la igualdad dentro de un mismo pueblo, y, en fin, el perfeccionamiento real del hombre.

Llegará pues el día en que el sol no alumbrará en la tierra más que a hombres libres, que no reconozcan a otro señor que su propia razón (…).

Con una buena elección tanto de los conocimientos como de los métodos para enseñarlos, se puede instruir a todo un pueblo de todo lo que cada hombre necesita saber sobre la economía doméstica, la administración de sus negocios, el desarrollo de sus facultades, el conocimiento de sus derechos (…), para ser dueño de sí mismo.

La igualdad de la instrucción corregiría la desigualdad de las facultades, lo mismo que una legislación previsora disminuiría la desigualdad de riquezas. Aceleraría el progreso de las ciencias y de las artes creándole un medio favorable y multiplicando los artesanos (…). El efecto sería el crecimiento del bienestar para todos.”

El ideal de la humanidad es llegar a que a todos los hombres sean libres de pensamiento, por ello, la libertad ha de predominar en la educación y en su metodología. Gracias a esta enseñanza libre se logra formar y mejorar las habilidades sociales de las personas. A través de una educación libre se consigue la igualdad entre los ciudadanos. 

Activitat grupal:

Marina Gázquez,

Sonia Berlanga,

Ana Cabello,

Anna Esteban.

ACTIVITATS DEL TEMA 1

Concepte de l'educació:

Aproximació dialogada

L’educció són les normes i valors que hem adquirit des de petits, tenint en compte la nostra cultura i el context que ens envolta. Mai deixem de formar-nos, ja que sempre estem en contacte amb la societat. 

Definició

L'educació és un procés de socialització i culturalització de les persones a través del qual es desenvolupen capacitats físiques i intel·lectuals, habilitats, destreses, tècniques d'estudi i formes de comportament ordenades amb una finalitat social (valors, moderació del diàleg-debat, jerarquia, treball en equip, regulació fisiològica, cura de la imatge, etc.).

Classes d’educació

Existeixen tres tipus d'educació: la formal, la no formal i la informal. L'educació formal fa referència als àmbits de les escoles, instituts, universitats, mòduls.. mentre que la no formal es refereix als cursos, acadèmies, etc. i l'educació informal és aquella que inclou la formal i no formal, doncs és l'educació que s'adquireix al llarg de la vida.

Educació com a realitat

            Argument: l’educació ens obra moltes portes, ja que ens ajuda a desenvolupar-nos com a persones. Adquirint les normes socials, pautes de comportament, la nostra cultura, etc; que són essencials per a la nostra vida. L’educació és tot, és inevitable, sempre hi ha algú que t’inculca l’educació. Encara que de forma inconscient, s’està realitzant.

Educació com a necessitat

Argument: l’educació és essencial per poder tenir uns coneixements basics per tal de construir una personalitat i uns criteris propis. A més, ascendeix social, econòmica i culturalment. Serveix per poder millorar la societat i per viure en harmonia.

Educació com a aspiració

Argument:l’educació ens permet anar evolucionant a mesura que anem adquirint nous coneixements, encara que mai acabem d’aprendre sinó que sempre ens estem formant.

Educació com a desenvolupament

Argument: tracta de anar millorant amb el pas del temps les nostres habilitats socials a partir d’adquirir nous coneixements, això ens facilita un desenvolupament òptim.

 Educació com a funció internacional

Argument: l’educació ens marca uns paràmetres culturals i socials els quals ens permeten conviure d’una manera harmoniosa i igualitària amb la resta de la societat. 

Educació com a funció cultural

Argument: la societat, el context en el qual vius o creixes et marca unes referències i costums que defineixen la teva identitat.

           

Educació com a funció social

Argument: a través de l’educació obtenim unes pautes de comportament que ens permeten interactuar amb la resta de la societat.

Activitat grupal:

Marina Gázquez,

Sonia berlanga,

Ana Cabello,

Anna Esteban

EL SISTEMA ESCOLAR, LA INSTITUCIÓ ESCOLAR

TEMA 1:

EL SISTEMA ESCOLAR, LA INSTITUCIÓ ESCOLAR.

Instrucció, ensenyament, educació, aprenentatge

Sistema escolar: ensenyament, una educació.

Es distingeix des del primer moment: instrucció, ensenyament, educació i aprenentatge. (Sistema educatiu à esta compost per la família i els mitjans de comunicació).

A la Revolució Francesa (1789): la instrucció universal era gratuïta per tothom, els que tenien un cert coneixement (com parlar, llegir i escriure).

Il·lustrats (van fer l’enciclopèdia per a que arribes a tothom) una provocació al pensament:

Condorcet: defensa l’educació i l’escola pública (pensament dimensió política).

Nicolas de Caritat,
marquès de Condorcet

Marie-Jean-Antoine Nicolas de Caritat, marquès de Condorcet (Ribemont, Ainé, França, 17 de setembre de 1743 - Bourg-la-Regni, 28 de març de 1794), va ser un filòsof, científic, matemàtic, polític i politòleg francès.
El seu sorprenent nivell de coneixements li va valer que Voltaire li cridés "filòsof universal", al mateix temps que és descrit per D'Alembert com "un volcà cobert de neu", la qual cosa està d'acord amb el que comenta Mademoiselle de Lesponasse, qui ha deixat un admiratiu relat de l'Il·lustrat, segons les seves paraules: "Aquesta ànima assossegada i moderada en el curs ordinari de la vida, es converteix en ardent i fogosa quan es tracta de defensar als oprimits o de defensar el que encara li és més volgut: la llibertat dels homes..." .

Paradoxa de Condorcet
En 1785, Condorcet va publicar un dels seus principals treballs: L'Assaig sobre l'aplicació de l'anàlisi a la probabilitat de les decisions sotmeses a la pluralitat de veus. En aquesta obra, explora la paradoxa de Condorcet, que descriu com la in transitivitat possible de la majoria: entre un mateix electorat, i en el curs d'una mateixa elecció, és possible que una majoria prefereixi A a B, que una altra majoria prefereixi B a C, i que una tercera majoria prefereixi C a A. Les decisions adoptades per una majoria popular seguint aquest model d'escrutini serien doncs incoherents pel que fa a les quals adoptaria un individu racional. El mateix Condorcet aclareix en els seus treballs com solucionar la seva paradoxa, alhora que aclareix que qüestions pràctiques de temps converteixen en impossibles les solucions, almenys en la seva època.

Rousseau: el seu pensament filosòfic, la societat. És un principi per ell conèixer l’infant per ensenyar-lo.

Jean-Jacques
Rousseau

Jean-Jacques Rousseau (Ginebra, Suïssa, 28 de juny de 1712 - Ermenonville, França, 2 de juliol de 1778) va ser un escriptor, filòsof i músic definit com un il·lustrat, sent part de les seves teories una reforma a la Il·lustració i prefigurant al posterior Romanticisme.
Les idees polítiques de Rousseau van influir en gran mesura en la Revolució francesa, el desenvolupament de les teories republicanes i el creixement del nacionalisme. La seva herència de pensador radical i revolucionari està probablement millor expressada en els seus dos més cèlebres frases, una continguda en El contracte social: “L'home neix lliure, però en tots costats està encadenat”; l'altra, continguda en el seu Emilio o de l'Educació: “L'home és bo per naturalesa”, d'aquí la seva idea de la possibilitat d'una educació.

Jean Jaques Rousseau era més aviat un filòsof polític, però a través de la seva novel·la Emilio, o De l'educació promou pensaments filosòfics sobre l'educació, sent aquest un de les seves principals aportacions. En aquest llibre, exalta la bondat de l'home i de la naturalesa alhora que planteja temes que mes avanci desenvolupés en " Del Contracte Social". Rousseau concep el seu paradigma de l'home encadenat en Emilio, o De l'educació. Igual que en Discurs sobre l'origen i els fonaments de la desigualtat entre els homes vol apartar la formació de l'home en Emilio, o De l'educació de la seva indagació, “els homes, disseminats entre ells, observen, imiten la seva indústria, i s'eleven d'aquesta manera fins a l'instint de les bèsties; s'alimenten igualment de la majoria”. Rousseau crea un sistema d'educació que deixa a l'home, o en aquest cas al nen, que visqui i es desenvolupi en una societat corrupta i oprimida. Com diu l'estudi preliminar d'Emilio, o De l'educació: “assigneu als nens més llibertat i menys imperi, deixeu-los fer més per si mateixos i exigir menys dels altres”.

Il·lustrats Alemans Romàntics (principi del romanticisme):

Tenen un entusiasme per la vida.

Johann Cristoph Friedrich
Schiller

Schiller: al principi del romanticisme. Diu que l’estètica manté l’equilibri entre el sentiment i la raó natural (els sons, la música, la gesticulació...) convertien l’emoció en sentiments. “El cor té raons que el cervell no coneix” (Pascal).

Johann Christoph Friedrich Schiller, des de 1802 von Schiller (Marbach am Neckar, 10 de novembre de 1759 – Weimar, 9 de maig de 1805), va ser un poeta, dramaturg, filòsof i historiador alemany. Se li considera el dramaturg més important d'Alemanya i és, al costat de Goethe, una de les figures centrals del classicisme de Weimar. Moltes de les seves obres de teatre pertanyen al repertori habitual del teatre en alemany. Les seves balades s'expliquen entre els poemes més famosos.

Goethe: a alemanya no existeix un estat central com a França, sinó que hi ha diversos estats petits, el que comporta que no existeixi un sistema educatiu.

Johann Wolfgang
von Goethe

Johann Wolfgang von Goethe (ˈjoːhan ˈvɔlfɡaŋ fɔn ˈɡøːtə) ( 28 d'agost de 1749, a Frankfurt del Meno, Hesse, Alemanya – 22 de març de 1832, en Weimar, Turingia, Alemanya) va ser un poeta, novel·lista, dramaturg i científic alemany que va ajudar a fundar el romanticisme, moviment al que va influenciar profundament. En paraules de George Eliot va ser "el més gran home de lletres alemany... i l'últim veritable home universal que va caminar sobre la terra". La seva obra, que abasta gèneres com la novel·la, la poesia lírica, el drama i fins i tot controvertits tractats científics, va deixar una profunda petjada en importants escriptors, compositors, pensadors i artistes posteriors, sent incalculable en la filosofia alemanya posterior i constant font d'inspiració per a tot tipus d'obres. Les seves idees sobre les plantes i la morfologia i homologia animal van ser desenvolupades per diversos naturalistes vuitcentistes, entre ells Charles Darwin. El seu cognom dóna nom al Goethe-Institut, organisme encarregat de difondre la cultura alemanya a tot el món.

INSTRUCCIÓ, ENSENYAMENT I EDUCACIÓ

INSTRUCCIÓ:

L’escola va ser pensada per la instrucció, per a què els pagesos tinguessin un civisme bàsic. A través de l’aprenentatge de tipus repetitiu (poc explicar, molt practicar com: llegir, escriure, sumar...). Amb un ordre i una obligació.

A finals del 1900 es crea el Ministeri d’Instrucció Pública. Els francesos al 1881, Gillesferry, la va consolidar; va dir: “que l’escola era molt potent fins els 12 anys”. En el Ministeri ja es feia ensenyament, es preparaven estudis comercials i batxillerat per poder accedir a la universitat.

ENSENYAMENT:

Inclou la instrucció. “1900” (1910-1920) la Universitat. Els que tenien diners podien accedir a realitzar el batxillerat, els que no en tenien, es posaven a treballar. Tenien un sentit més ampli, molt més que incloure instruccions.

EDUCACIÓ:

Tothom té dret a l’educació. Inclou la instrucció i l’ensenyament a l’escola - de 0 a 18 anys -. L’educació és tot, la família, els mitjans de comunicació, els polítics...

APRENENTATGE I FORMACIÓ

APRENENTATGE:

És el que queda de la instrucció i l’ensenyament, és el que cadascú fa amb el que entén.

FORMACIÓ:

1.      El que queda de l’educació conjunta des del naixement fins els 18 anys.

2.      L’educació universitària és formació. L’educació és un procés en el qual el resultat és la formació, encara que els adults mai deixen de formar-se (com anar a cine, amics, llegir...).

ENSINISTRAMENT/DOMESTICACIÓ

Ensinistrament: entrenar sistemàticament.

Domesticació: ensenyar als gossos, etc.

DIDÀCTICA/PEDAGOGIA

Didàctica: Comenius (preil·lustrat), va dir: “ensenyar a tots, totes les coses”. És un artifici universal (truquillo en forma d’ensenyar). És una ciència de tipus pedagògica de base empírica, observació als nens (1635).

Pedagogia: ve de la filosofia, conduir als infants o treure d’ells. Hem de tenir clares les bases de l’educació, les seves finalitats, com s’organitza, com s’estructura... S’han de trobar la didàctica i la pedagogia. ______________________________________________________________________

            Ciències pedagògiques, disciplines de coneixement.

ORGANITZACIÓ ESCOLAR/ORIENTACIÓ ESCOLAR

Organització escolar:  els cursos per anys i cicles, les coses organitzades per edat, (si es fa música, sortides o esport).

Orientació escolar: disciplines científiques, ciències pedagògiques, ciències de la disciplina.

ALTRES CONCEPTES/ASOCIAR TERMES

Altres conceptes associats, serien l’aprenentatge i la formació.

La METODOLOGIA, és un sinònim de la didàctica.

INSTITUCIÓ ESCOLAR

La institució escolar és un instrument de les Nacions Unides del despotisme il·lustrat.

La uniformització esta relacionada amb el centralisme.

-          L’imperi Romà: llengua – dret – religió.

-          L’imperi Napoleònic: llengua – dret – escola.

“En tenim l’escola ideal la reconciliació ‘empresaris ideals, els individualistes i els institucionals”. Dewey, 1897: Mi credo pedagógico.

Els mestres som les patents i el desenvolupament personal, social i dels joves, contribueixen a fer persones i ciutadans.

Col·laboració: Marina Gázquez